Un quartet amb un futur del tot prometedor

 

Elias String Quartet (foto d’arxiu)

 

DA CAMERA.

Elias String Quartet (Sara Bitlloch, violí; Donald Grant, violí; Martin Saving, viola; Marie Bitlloch, violoncel). Enrique Bagaría, piano.

Haydn: Quartet de corda núm. 6. Janáček: Quartet de corda núm. 2, “Cartes Íntimes”. Dvořák: Quartet per a piano i cordes, en La major, op. 81.

PALAU DE LA MÚSICA. 14 DE FEBRER DE 2013.

Per Lluís Trullén

Quinze anys enrere, al Northern College of Music de Manchester es fundava el Quartet Elias de corda. Anys de treball i formació amb quartets com l’Alban Berg li han permès situar-se els darrers temps com un quartet emergent que ha rebut nombrosos reconeixements a nivell internacional. Integrat per les germanes Sara i Marie Bitlloch (per cert, d’ascendència catalana), per Martin Saving i Donald Grant, aquest conjunt va actuar al Palau amb un programa exigent integrat per obres de Haydn, Janáček i pelQuintet en La major de Dvořák, que va gaudir de la col·laboració del pianista Enrique Bagaría.

Amb el Quartet núm. 6 de Haydn (en principi hi havia programat elQuartet l’Alosa), el conjunt ens va mostrar una actitud distesa, amable, plantejant la música amb frescor i claredat. Un Haydn nítid en les seves línies melòdiques i que respirava aquella transparència clàssica que per la seva naturalitat resulta, paradoxalment, tan complexa d’aconseguir. Una obra que donava pas a la música de Janáček i concretament al seu quartetCartes Íntimes que va dedicar a Kamila Stösslova. Després que Sara Bitlloch expliqués al públic que omplia en gran part el Palau la gènesi d’aquest pàgina, la música torbadora, virtuosística, preciosista en el seu aspecte tonal ens va permetre assaborir una nova faceta del quartet: la seva intromissió dins una música complexa de contingut però que n’emana amb una naturalitat radiant.

El pianista Enrique Bagaría. © Josep Molina (foto d’arxiu)

El pianista Enrique Bagaría. © Josep Molina (foto d’arxiu)

L’apropament cap a l’aprofundiment de les obres va tenir el seu punt cabdal en el Quintet en La major de Dvořák. Un Enrique Bagaría pletòric al piano, que des de les primeres notes va mostrar-se plenament identificat amb la composició, va permetre poder escoltar un Dvořák que cal que traslladi des de la rítmica de la dumka i el temps de vals, fins a uns motius melòdics encisadors. El sabor eslau, el caràcter de moments festius, el virtuosisme i la densitat sonora tan emparentada amb Brahms van emanar constantment d’una lectura que va corroborar les bones sensacions que el Quartet Elias està assolint en les seves gires i en els concerts internacionals.

http://www.youtube.com/watch?v=ZGaTolX-8W4