Carnaval - Enrique Bagaría

Obres de Schumann, Liszt i Leonora Milà.
El Far Blau-Límit Records. 2011

 

Per Xavier Chavarria

 

Amb aquest enregistrament, el pianista barceloní Enrique Bagaría ha fet un pas endavant molt significatiu en la seva carrera; és probablement l’execució més madura i profunda de totes les que li hem sentit. La interpretació de totes les obres contingudes en aquest disc mostren un músic integral, reflexiu, versàtil i amb una dotació tècnica excel·lent que fa anys que mostra en concerts i recitals. La lectura del deliciós però complex Carnaval, op. 9 de Schumann no té res a envejar a les versions universals de referència: el so hi és cristal·lí, polit, amb un fraseig exquisit i flexible que retrata de meravella l’esperit ciclotímic d’aquestes peces de caràcter del compositor alemany. L’esperit festiu i juganer s’alterna amb una equilibrada naturalitat amb els elements nostàlgics i el converteixen en un mosaic riquíssim d’emocions musicals. Hi fa molt, i això també cal destacar-ho, una presa de so magnífica (als estudis Albert Moraleda de la Garriga), tècnicament impecable, que permet percebre els mínims detalls de l’execució amb una vivor inusual.

Tres sonets del Petrarca pertanyents al segon llibre d’Anys de pelegrinatge de Franz Liszt són el contrapunt de profunditat, de meditació contemplativa i reposada que Bagaría entén i tradueix a la perfecció, tot i que fa la sensació que se’ls hagi empeltat l’esperit bulliciós que domina tot el disc. Aquí llueix especialment el virtuosisme del jove pianista i el gruix sonor de les seves interpretacions.

I com si d’un mirall es tractés, el disc es clou amb el Carnaval, op. 43 de la compositora i pianista catalana Leonora Milà, un homenatge en tota regla a l’obra homònima de Schumann que enceta el disc i que Milà tant admira. Són també una vintena de peces de caràcter breus inspirades en el Carnestoltes de la seva vila nadiua, Vilanova i la Geltrú, però que també retraten un món íntim farcit de records d’infantesa que li atorguen un aire entranyable i nostàlgic. Una obra delicada, suggerent, calidoscòpica, que des de la seva estrena als Estats Units l’any 1985 romania en una injusta letargia. Acarar-la amb l’obra de referència i posar-la en mans d’un músic talentós ha estat una iniciativa excel·lent.

http://www.youtube.com/watch?v=ZGaTolX-8W4